Fins aquí hem comparat i estudiat els trets comuns entre tot el material recollit a les visites. El resultat de les comparacions representen principalment les tendències generals, Detectem una certa unificació de tendències, fins i tot en experiències realitzades amb estudiants de centres i cultures diferents. En la meva opinió ha estat fonamental en la creació d’una actitud comuna el convertir els visitants en ‘investigadors’ i comunicadors. Si tenim en compte el temps dedicat a cada obra, 15 minuts, gaire bé de forma regular l’han distribuït de la forma següent: la major part del temps a decidir com explicar les seves impressions. I menys temps dedicat a la observació, ja que amb la memòria assistida que proporcionen les imatges captades amb els mòbils, disminueix el risc de perdre’s els detalls significatius.
En un proper estudi, convindrà concentrar-nos en els materials i missatges singulars i especials aportats per els ‘outsiders’. En seria un exemple entre els molts que podem trobar, la imatge recollida a la Fundació Stamfli de Sitges, acompanyada del comentari ‘Acoblació al sistema’. En la qual s’expressa un sentiment geomètric, cinètic i d’estat personal que va molt més enllà des codis elemental que hem utilitzat per a valorar les mirades i apreciacions més generals.
Tot el material recollit resta a disposició dels centres col·laboradors i investigadors per a ser treballat des d’altres punts de vista. El que oferim en aquest projecte és una ‘mirada’ sobre altres mirades, tot convidant a trobar-ne de noves, segons la tipologia dels centres, les edats dels participants, el seu espai cultural i d’origen, i un llarg etc. Material que oferim a tots els que en desitgin fer-ne també un us didàctic o cultural, amb l’objectiu d’estimular la recerca sobre el desenvolupament de la sensibilitat, el coneixement i el diàleg amb l’obra d’art, entesa com a màxima expressió de la creativitat i comunicació humanes.
La conservació del Patrimoni
Les generacions posteriors seran hereves i receptores del que considerem patrimoni artístic, és a dir de les obres que nosaltres conservem, documentem i analitzem per a obtenir-ne coneixements intel·lectuals i emocionals, que ens permetin projectar-les cap al futur. Per a dur a terme de forma coherent aquesta aspiració, és ineludible estimular el diàleg amb aquestes noves generacions amb l’objectiu d’esbrinar quin és el seu concepte i valoració d’aquests productes culturals i artístics, i de quina manera l’hem de reforçar, salvaguardar i gestionar per a garantir-ne la seva continuitat com a capital social i cultural.
Les reflexions i conclusions que aquesta mirada nostra sobre les mirades dels joves ‘investigadors’ es generen, ha de permetre establir un diàleg obert entre ambdues que ens faciliti esbrinar quins son els coneixements fonamentals i perfeccionar la seva relació amb la sensibilitat de la percepció i la comunicació entre les persones.